Ens acabem per postres el braç de gitano que va sobrar diumenge. I, com era de preveure, surt del tema de si és políticament correcte o no aquest nom, si és discriminatori i pejoratiu.
Tirem de Viquipèdia. “L'origen del nom d'aquest plat dolç potser rau en la seva forma cilíndrica, de dimensions comparables a l'avantbraç d'una persona. La cobertura de rovell d'ou cremada li fa prendre un aspecte morenet com el braç d'una persona de l'ètnia gitana. Una altra teoria diu que als calderers gitanos que treballaven reparant o venent utensilis a les pastisseries de Barcelona del segle xix, els donaven retalls de les sobres de pa de pessic, enrotllats amb crema o nata a dintre, i que se l'emportaven sota el braç, fins que el producte es va popularitzar com unes postres econòmiques”.
Saber d’on venim no sempre resolt els dubtes. També és important saber on anem i, sobretot, quan ens costarà. Ni anem a fer comèdia ni ens ha de costat cap maldecap.
Que no ens falli la toma de terra ni vulguem ser més papistes que el papa: un braç de gitano ha estat, és i serà un braç de gitano… És clar que també li podem dir “pastís de forma cilíndrica farcit tradicionalment amb crema”. No siguem pallussos! La pastissera que ens despatxi ens ho agrairà… i si hi ha alguna persona que pateix de “politicamentisme correcte”, una patologia lleu però emprenyadora i molesta, que s’ho faci mirar, que ja està bé de tanta tonteria.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú