En Pol Torres, periodista cultural, ens fa saber que del 5 al 21 de juny, el CCCB acull una nova edició del Dia Orwell amb un programa de converses i activitats interessants (George Orwell contra la postveritat. Núvol 29/5/2024).
La primera edició del Dia Orwell es va celebrar el 25 d’abril del 2013, en el marc del 75è aniversari de la publicació original d’Homenatge a Catalunya, amb l’objectiu és mantenir vius la memòria i el llegat d’Orwell com a periodista i pensador crític, i actualitzar-ne el missatge a través de les veus contemporànies que també lluiten contra els dogmatismes i a favor de la llibertat d’expressió.
Unes jornades de debat i reflexió col·lectiva que enguany exploren la naturalesa de la veritat i el deteriorament de l’esfera informativa.
Deia George Orwell que, en època d’engany universal, dir la veritat constitueix un acte revolucionari. Més de setanta anys després de la seva mort, el seu discurs contra la manipulació política i la fragilitat de la veritat continua tenint una vigència extraordinària, en un món (digital) convertit en una mena de concurs de narratives.
Patrick Radden Keefe, reconegut periodista d’investigació, és el comissari del cicle «Veritats fràgils», que navega les tèrboles aigües dels deepfakes, els bots, les tribus virtuals i la propaganda.
Gran part de la missió professional de Radden Keefe és denunciar «l’extraordinària concentració de poder en mans d’una nova classe de plutòcrates que gaudeixen d’un nivell esfereïdor de poder financer i polític, i d’impunitat».
«La combinació d’una premsa assetjada i escassament finançada; un públic més disposat a creure en una teoria de la conspiració difosa per Internet que en els mitjans de comunicació tradicionals; i una superelit empoderada i encoratjada ha fet difícil i sovint perillós informar sobre els poderosos».
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú