Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

22 de juny del 2024

Al frente del negoci

Coincidim a les respectives terrasses separades per un filat metàl·lic amb la Montse. Són les 5 de la tarda i tot just acaba de dinar. Ara va a descansar una mica i, en un parell d’hores, es reincorporarà a la cuina del seu restaurant.
Està al comandament dels fogons des de sempre. Als seus 79 encara fa una llarga jornada laboral que comença a les 9 del matí i s’acaba passada la mitjanit la majoria de dies.
Aguanta, és el pal de paller del negoci familiar i, d’altra banda, i tal com diu ella, tota la vida he fet això i no sabria ben bé què fer si es jubilés.
Un té la sensació que aquesta mena de persones treballadores estan en fase d'extinció, que la generació de la Montse serà la darrera, vaja. Feinejar tot el dia a la seva edat té molt de mèrit i és una pràctica que ja no es porta. Amb tot però, un té la sensació que el treball està mal repartit, i que tothom hauria de tenir accés a un treball digne i ben remunerat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú