Aquest 17 de juny fa un any de la tornada a l’alcaldia de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Collboni no ha necessitat una sociovergència per desenvolupar una sèrie de polítiques que, més que de centreesquerra, semblen apropar-se més a l’estil business friendly de l’antiga Convergència i Unió (CiU).
El pla Endreça ha estat la gran aposta de Collboni en el seu primer any de gestió: és una mesura neohigienista i amb un punt de teatralitat. No només es pensa en una ciutat atractiva per als turistes i per a la inversió, sinó també en una ciutat de i per a les classes mitjanes. N’hi ha que pensen que si el turisme ha tocat sostre, no s’entén que l’Ajuntament continuï venent la ciutat al millor postor, tal com fa.
L’aturada del programa Superilla; la relliscada de l’alcalde d’ara fa uns dies circulant en bicicleta per un carrer on estava prohibit; la dificultar d’empadronament d’aquells col·lectius vulnerabilitzats; els desallotjaments de centres com la Tancada Migrant; el tancament del Parc Güell perquè l’empresa Louis Vuitton hi fes una desfilada; l’organització d’un espectacle de Fórmula 1 al passeig de Gràcia; els macrofestivals…
En definitiva, l’aposta feta pels Comuns per Collboni com un mal menor no sembla que hagi funcionat. El PSC, durant el seu primer any al comandament del govern municipal, ha reorientat les polítiques públiques de la ciutat encaminant-les cap a una gestió emprenedora d’aquesta, és a dir, més de gestió a favor del mercat, que de govern integral per a la majoria de la població. No li ha calgut el suport de Trias, perquè ho està fent amb el suport de les elits i dels lobbies de la ciutat.
Collboni no sembla asseure’s al capdavant d’un equip de govern, sinó al volant d’una empresa anomenada Barcelona, SA; una empresa per a la qual sí que compta amb un govern tripartit: aquell que suposa el mateix PSC, els gremis d’hotelers i restauració, i el RACC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú