Aquest matí, i gràcies al Rafa, mitja dotzena de jubilats ociosos que filosofem i conspirem cada quinze dies un parell d’hores a l’Escorxador, hem fet una visita a la presó Can Brians 1, una de les 7 que hi ha a Catalunya, la que va venir a substituir la presó Model. Acull 900 homes i 120 dones.
Hi treballen gairebé un miler de persones dels departaments d’Interior, Justícia i Educació. Res a veure amb les presons del Salvador, a tall d’exemple, on hi ha alguna presó amb 40.000 interns en precari, l’equivalent a tota la població de Vilafranca del Penedès.
Visita guiada a les dependències i, cap a quarts de 12, participació en unes tertúlies amb uns quants interns. El tema de la tertúlia, del debat, un text clàssic: la prova del triple filtre de Sòcrates. Al meu grup, 11 reclusos de procedència diversa i 4 no residents.
Un cop llegit i entès el text les intervencions han estat ordenades, significatives i dispars, com és natural. Amb un interès especial pel tema de l’amistat.
La visita guiada ha estat amena i profitosa. Després de passar uns quants controls, i sense cap pertinença a sobre que no fos la roba i els complements indispensables, ens hem endinsat en el cor de la presó.
Hem visitat algunes dependències i hem conegut de primera mà el funcionament de l’aula d’Educació d’Adults. Quina feinada que està portant a terme l’equip pedagògic, tot i que no fan jornades de portes obertes ni scape rooms.
És tot un món. Amb unes normes i unes pautes clares i ben diferents de les que gaudim fora muralles. Sense llibertat i no en llibertat provisional com la resta de mortals.
Tot plegat no ben bé igual que el que hem vist en moltes pel·lícules i sèries carceràries a l'estil de La fuga d’Alcatraz, Cadena perpètua…
La sensació ha estat ben diferent de la visita a l’antiga presó Model de Barcelona, punyent i colpidora també però d’una altra manera i ja distant en el temps.
En resum: quin matí més ben aprofitat i què interessant que ha estat la visita.
Un té la sensació d’estar en llibertat provisional. I que així sigui per molts anys!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú