Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

4 de juny del 2024

Carles Capdevila (2)

L’Oriol Montanyà recorda la mort, ara fa 7 anys, del Carles Capdevila. Diu que el trobem MOLT a faltar. I tant!
Com a petit homenatge, en totes les classes de lideratge recomana una de les seves conferències, on assegurava que la clau de l’èxit de qualsevol organització és tenir més emprenedors que emprenyadors. https://x.com/i/status/1796921349199237182
L’agost de 2015, un cop diagnosticat el càncer que el va tombar un parell d’anys més tard, va escriure un text antològic, exemplar (“Fa de mal dir que tens càncer”. ARA 30/8/2015), una mostra del periodisme de la sinceritat, la confiança, la fortalesa d’ànim i la intimitat trascendent. Un escrit que encomana esperança i fa una mica més planera la vida a persones que experimenten, com va dir ell, un “atac sobtat de realisme mèdic”.
Rellegeixo de tant en tant un llibre seu que m’encanta: “La vida que aprenc” (Arcàdia, 2017), amb un pròleg de 3 pàgines que és tota una lliçó de vida, que ve a dir en definitiva que l’optimisme és sempre l’opció més recomanable i, quan van mal dades, és imprescindible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú