Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

8 de juny del 2024

Va de metges

El Departament de Salut diu que, a causa de la pròrroga dels pressupostos, no disposa de prou diners per mantenir operatius al 100% la totalitat de centres sanitaris del país aquest estiu, a ple rendiment vaja. Sap greu perquè, i sobretot en algunes zones, la població augmenta molt i, malgrat a l’estiu tota cua viu, la salut és un bé preuat.
Un professor d’història de secundària, Paco Campos, deia que no havíem d'entendre la sanitat pública com una fita de les classes obreres sinó com un mecanisme de les classes dominants per a reparar la mà d’obra avariada. Un taller, bàsicament.
Sigui com sigui, i sentint les declaracions d’alguns professionals de la sanitat, un té la sensació que no hi ha dret, que ningú no es mereix treballar en precari ni el bon servei hauria de dependre mai de la bona voluntat dels professionals sanitaris.
Vaig demanar hora al CAP dies enrere i, com que no es tracta de cap urgència, me la van pel mes que ve, a 30 dies justos de la meva sol·licitud, i això no hauria de ser així.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú