La Neus Rossell, mestra de música i humorista -de l’escamot del Búnquer, de Catalunya Ràdio- ens obsequia amb un llibre ocurrent i divertit: “Tres mesos de vacances i altres alegries de ser mestra” (Rosa del Vents, 2024).
En una cinquantena de píndoles breus fa un recull de les situacions més habituals en la dinàmica educativa del país. I ho fa amb coneixement de causa, amb ironia, amb el convenciment que el sistema funciona però no tan bé com voldríem.
Desbrossa situacions i conductes del moment actual i posa al descobert tot un seguit de comportaments que no sempre ajuden al bon funcionament dels centres educatius d’aquest país, dins i fora del recinte escolar.El llibre és oportú, ocurrent i fa somriure… i pensar.
Em venen al cap un parell de comentaris al respecte. De petit un home gran veí de casa, quan em veia amoïnat per qualsevol fotesa, em deia “Roderic, pren-t’ho bé que malament ja hi va”. No ho vaig entendre fins al cap d’uns anys. Hi ha un acudit recurrent en relació al Departament d'Educació: en què es diferencia el Departament de la màfia? Resposta: la màfia està organitzada. Doncs això!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú