Tenir un roc a la faixa, per definició, és tenir diners estalviats, tenir una cosa, una idea, etc. guardada per a quan faci falta.
A casa, aquesta matinada, ha nascut el Roc, el fill de la Hellen i el Jofre. Ha estat un part llarg i esgotador però de ben segur que ha valgut la pena.
Una criatura acabada de néixer sempre és un goig, una alegria immensa. M’atreviria a dir que res no és equiparable a un nounat.
El Roc farà saltar totes les rutines i passarà a ocupar la part central de les nostres vides, si més no durant una temporada. Serà el pol d’atracció, el centre de tot plegat.
Ara tots plegats, tota la família, tenim un capital immens, un patrimoni fantàstic, un Roc a la faixa. L’enhorabona als pares i a tota la resta de la tropa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú