De solstici a solstici

Sant Joan és nit d’alegria perquè en el fons és un altre Cap d’Any, un altre Nadal. Marca el calendari col·lectiu i el calendari personal i familiar, els mitjos anys que passen: mig any esperant l’estiu i mig any esperant l’hivern.
L’inici d’un altre any que passem, que sobrevivim a una cosa tan grossa i incomprensible com que la terra sigui rodona, giri i es torci. Ben mirat som ben insignificants i és normal que, en la nostra supèrbia, encenguem fogueres, tirem coets i vulguem tenir records d’aquesta nit. (“De solstici a solstici” Francesc Serés. ARA 24/06/2018).
Hem celebrat una colla d’amics a casa la revetlla. Amb la banda sonora dels petards i coets de la gent que tomba pel barri. Ho hem allargat fins gairebé les 3 de la matinada, que ja comença a ser una bona hora per anar a dormir la gent de la nostra edat.
Un dels elements que identifica l'ARA és l'Ara Mirades, el pòster central del diari. Una aposta per la fotografia de qualitat seleccionada cada dia per la secció de fotografia del diari. La del dissabte 22 de juny -L’altre solstici- com a mostra.
“De maneres de celebrar els solsticis n’hi ha moltes, i diferents. Sobretot perquè són solsticis oposats segons l’hemisferi. A la capital de l’illa de Tasmània, Hobart, hi ha un festival que dura deu dies, el Dark Mofo, en el marc del qual hi ha una cursa en aigües obertes en què l’únic requisit és anar despullat. Es va fer ahir i van batre el rècord de participants, amb 3.000 nedadors. Recordem que allà el solstici és d’hivern i que la temperatura de l’aigua ronda els 12 o 13 graus”.
A casa no som tan valents. Tot just ara iniciarem la temporada de platja. Un bany curt al Prat de Vilanova i cap a casa.