Atacs de falsa bandera

Aquests dies, a resultes de l’episodi dels cartells d’ERC dells germans Maragall, es parla tot sovint dels atacs de falsa bandera, de la guerra bruta, de les notícies falses… que segurament sempre han estat una pràctica bruta i sense justificació però que en el present, i gràcies a la proliferació d’eines digitals i de persones sense escrúpols disposades a tot, convençudes de què tot s’hi val, ens estan portant a límits insuportables.
La vida política, les relacions entre partits i organitzacions socials, entre països, es degraden amb aquests tipus de pràctiques perverses. I, tot plegat, en benefici de l’extrema dreta i del seu entorn.
O hi ha un canvi real de tendència i una regeneració democràtica, que vol dir que els partits i organitzacions socials es comprometen a esmenar la plana i arraconar aquestes pràctiques de desinformació, de desprestigi i d’odi, o acabarem malament tots plegats.
Totes les banderes són un tros de drap, cap no hauria de ser falsa i ni a la política ni a la vida es pot tolerar el tot s’hi val. Ens hi va la vida.