Ambulàncies

Quarts de 9 del matí. Un parell d’ambulàncies davant de casa, La veritat és que no s’han estat de res i han ocupat el carrer, han impossibilitat l’accés a un parell d’aparcaments i de garatges, i això tot i poder aparcar en una zona pròxima de càrrega i descàrrega. Com a les pel·lícules!
Des del terrat de casa vaig veient com alguns veïns surten al carrer i s’interessen per saber el que passa. Al cap d’uns minuts apareix la comitiva sanitària amb un veí en cadira de rodes, el pugen a la camilla i se’n van, talment com si no hagués passat res.
Ha estat un episodi poc habitual. La tranquil·litat del carrer de l’Ateneu, banda muntanya, entre Amàlia Soler i Parlament, s’ha vist alterada per uns minuts.
Tot el veïnat va envellint. La Carme, el Josep i l’Enrique ja no hi són i la resta ens anem fent grans sense aturador. L’alternativa és molt pitjor, això també és cert.
Som mamífers curiosos. La curiositat, ni que sigui barrejada amb una mica de safareig, sempre és saludable. Al capdavall, i filosòficament parlant, som amb els altres.