Vicent Partal ja es pregunta, en relació a l’atemptat patit per Donald Trump (Trump i la descivilització que ens assetja. Vilaweb 14/7/2024) com hi hem arribat, a aquesta espècie de depressió col·lectiva generalitzada que ens afecta personalment, ens fa posar de mal humor, ens torna esquerps i desconfiats, violents amb el que hauria de ser al nostre costat, desesperadament agressius?
Si avui Trump és viu és purament de miracle. El tret anava ben dirigit i segurament va ser un moviment instintiu seu que li va salvar la vida. Ningú no s’arriscaria a atacar amb tan poc marge de seguretat solament per aconseguir un efecte publicitari.
Si la victòria de Biden ja era molt difícil per culpa dels problemes que té, ara ja és impossible. Les conseqüències terribles de la seva reelecció es faran sentir arreu del món, molt especialment a la nostra vella i esgotada Europa.
L’atac contra Trump no és cosa excepcional als Estats Units: Reagan, Roosevelt, Lincoln, Garfield, McKinley, Kennedy, Martin Luther King i Malcolm X també van ser tirotejats i en el pitjor dels casos, morts.
Cap magnicidi és justificable. A Europa tampoc no estem al marge. L’assassinat d’Olof Palme va marcar un punt d’inflexió i va fer canviar moltes coses.
No li vull cap mal al pinxo del Trump. Amb que passés una bona temporada al llit a 40 de febre ja en tindria prou. A cagar a via!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú