Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

30 de juliol del 2024

Mirar-se el melic

La Mònica Planas, sempre atenta a les xarxes, a les pantalles i a la vida, ens parla dels melics de recanvi (“Canviar-se el melic: l'esperpent més ridícul que corre per Instagram”. ARA 2/6/2024). La cosa no té desperdici.
Corre per Instagram una nova tendència estilística que és la prova definitiva de la tonteria humana a la qual sembla que vivim abocats. Delata fins a quin punt les xarxes socials contribueixen a la pressió estètica.
Algunes influencers han començat a promocionar calcomanies de melics per substituir el melic original i obtenir-ne un de nou en un lloc més adequat.
El melic original te l’has de tapar amb la cintura dels pantalons o la faldilla que portis. Després, agafes la calcomania i amb l’ajuda d’una baieta mullada te l’enganxes set o vuit centímetres més amunt del melic autèntic. L’efecte òptic del disseny de la calcomania, absolutament realista, crea l’efecte d’un forat en aquell punt. La intenció d’aquesta sobirana tonteria és crear la sensació que la persona és més alta.
Ara resulta que el lloc on tenim el melic també és un problema. No és estrany si tenim en compte que es tracta de generacions que només saben mirar-se’l. Potser per això necessiten tenir-ne tants de recanvi. Mirar-se el melic!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú