Totalment d’acord amb Ignasi Moreta: L'escenificació del retorn (pancarta, bandera, roba informal, ambient de cau…) no ha sigut bona. Confiem que el retorn de Puigdemont, Comín i Puig sigui aviat i sàpiguen trobar el to.
La bandera palestina i no la suïssa, el xampany a raig -talment com als podis ciclistes o de les grans curses automobilístiques- totalment fora de lloc, gairebé esperèntic.
Les formes són importants, i molt. I no val a badar.
Com diu Toni Aira aquest retorn és de doble alegria i de doble tristor, tot alhora. Alegria pels exiliats que ja han pogut tornar. Per ells i per la seva família i amics. I tristor pel que han hagut de patir injustament i per la revenja que encara perdura i que fa aquest retorn incomplet.
Voldria que es materialitzés el desig de Francesc Marc Álvaro, que em temo que no serà fàcil: “aprofitem el moment amb intel.ligència, al servei de tothom”.
Benvinguda i benvinguts!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú