Una de les figures de creació recent dins del panorama comunicatiu és la dels “youtubers” o “Influencers”. Una fauna molt diversa, amb molt d’intrusisme i papanatisme, de vol gallinaci, que arrosseguen milions de seguidors desvalguts i amb poc criteri i sentit comú en general.
En treuen profit de la banalitat i el postureig que les xarxes social possibiliten i, ja de pas, els que poden, es guanyen uns calerons, que bons són.
Sílvia Rosés es preguntava recentment per un fet curiós (Per què els 'influencers' van amb calçotets pel carrer? ARA 23/7/2024).
Comenta que ara just fa un parell d’anys va començar a despuntar una tendència que ja ha esdevingut una moda generalitzada. Consisteix en fer servir calçotets bòxers com a roba exterior, els homes però també les dones, especialment de la generació Z.
Fer exterior la roba interior discorre en paral·lel al fet de lluir pel carrer la roba d’estar per casa, en un moment en el qual, a causa de les xarxes socials, les fronteres entre el que és públic i el que és privat també han quedat totalment alterades.
Hanna Arendt, que afirma que el problema de la humanitat no són els autòcrates sinó aquells que obeeixen cegament.
Ramon Barlam, professor d’institut d’admirable trajectòria, reflexiona d’aquesta manera: als anys 70/80 els referents intel·lectuals a les aules de batxillerat eren Raimon, Martí i Pol, Jara, Chomsky, Hesse, Ecco, Orwell, Marcuse … Ara en són youtubers, influencers i rapers barroers que amb prou feines poden lligar una frase ben construïda. Què pot sortir malament ? La meva resposta: ben bé tot, a poc que badem més del compte.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú