Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la indústria turística internacional recuperarà durant el 2024 els nivells registrats abans de la pandèmia. Segons apunten, el volum de viatges continuarà recuperant-se gràcies, entre altres factors, a “l’alliberament de la demanda reprimida restant, l’augment de la connectivitat aèria i una recuperació més sòlida dels mercats i destins asiàtics”.
Abans de la pandèmia, el sector turístic global havia experimentat un creixement pràcticament ininterromput durant dècades. L’estat espanyol el visitaran 72 milions de persones, 18 dels quals faran cap a Catalunya. Una gentada!
Ho llegeixo a l’editorial de la Fura. No ens enganyem, el turisme de masses existeix perquè el fem entre tots. Per què el turisme ens molesta quan el rebem, però no quan el fem?
Perquè no hi ha diferències entre viatjar i fer turisme, no ens fem trampes al solitari.
Hem comprat que agafar avui un avió per anar i tornar de Roma en dos dies ens fa més feliços… i així ens va.
El turisme està desbordat i genera molts problemes socials perquè a Espanya mai hi ha hagut cap política turística. Tot val perquè vinguin més turistes. És un turisme de poc valor afegit, basat en quantitat i no en despesa mitjana. I té el gran avantatge que no requereix gaire inversió ni esforç, perquè s’aprofiten els recursos existents (sol i platja). Un despropòsit.
Toca per tant arremangar-se i buscar la manera de posar-hi límit, d’inventar-nos altres maneres menys egoistes d’invertir el nostre temps i els nostres diners. Que no serà fàcil.
Toca per tant arremangar-se i buscar la manera de posar-hi límit, d’inventar-nos altres maneres menys egoistes d’invertir el nostre temps i els nostres diners. Que no serà fàcil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú