"Estàs d’acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?". Aquesta serà la pregunta que ERC traslladarà a les bases durant la votació d'aquest divendres, que servirà perquè el partit decideixi si investeix o no a Salvador Illa. Les dues respostes que oferirà el partit seran "sí" i "no".
Paul-Eerick Rummo, poeta i polític estonià , símbol de la resistència contra la russificació d'Estònia té un vers que ens pot ajudar a entendre-ho tot un mica millor, Diu: “Tot és una resposta, només cal saber-ne la pregunta”. Vers impactant que suggereix una pila de reflexions. Afegeixo unes quantes, a títol personal.
- Existeixen les preguntes trampa, i aquesta ho és, com també ho és preguntar a una criatura si estima més al pare o a la mare. Es fonamenta en mitges veritats o veritats a mitges.
- Les crisis, si no les gestiones bé, esdevenen desgràcies.
- En resum, ningú no ha posat remei a una cosa que es veia venir de lluny.
- Els enormes canvis del món no poden ser excusa per no saber on vas.
Vicent Partal (El principi d’autoconsistència: com Esquerra Republicana ha arribat a l’extrem d’investir Illa. Vilaweb 30/7/2024) parla del principi d’autoconsistència, que ve a dir que els humans no podem ser lliures de fer una cosa que és impossible, raó per la qual estem atrapats al present per les accions que hi va haver en el passat. Que és, exactament i al seu entendre, el punt en què es troba Esquerra Republicana de Catalunya.
Necessitem un impuls per superar els reptes que ens desborden a hores d’ara. Sortir de l’atzucac, del carreró sense sortida on som. I sense confiança, transparència, respecte i reflexió no anirem enlloc.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú