A la sala Zazie - Casal es pot veure “Ex-Husbands” (Ex-Maridos), de Noah Pritzker (2023). No és una pel·lícula memorable però sí que val la pena comentar-la.
Aquesta és la ressenya que apareix al programa: “Els pares de Peter es divorcien després de 65 anys junts; la seva dona l’abandona després de 35 anys de matrimoni i els seus fills, Nick i Mickey, diguem-ne que tenen la seva pròpia vida. Quan Peter es cola al comiat de solter d’un dels seus fills, s’adona que no és l’únic home en crisi d’aquesta peculiar família.
Ex maridos, la segona pel·lícula del director Noah Pritzker, aborda les crisis vitals i sentimentals de tres homes pertanyents a diferents generacions d'una mateixa família. Pritzker retrata amb habilitat els matisos de la masculinitat ferida i les dificultats per processar i expressar emocions profundes. En el seu retrat de la masculinitat, aconsegueix moments perspicaços i ben observats, despullant les vulnerabilitats i inseguretats dels seus protagonistes sense caure en estereotips.”
Comiat de solter, boda… en una illa mexicana paradisíaca. Personatges masculins, la meitat d’una mateixa família però de tres generacions diferents, que deambulen per la vida perduts, ferits, orfes… en contraposició als tres o quatre personatges femenins que tenen les idees molt més clares.
Un avi moribund, un pare emocionalment depenent de la seva exparella, un parell de fills -l’un que finalment surt de l’armari i l’altre que acaba de ser abandonat per la seva parella de la qual també encara està enamorat- i uns amics de joventut penjats que no tenen ni ofici ni benefici i que veuen passar la vida sense pena ni glòria. Homes que no paren de fumar, a mode de metàfora de la vida que es va consumint inexorablement, talment com els cigars que consumeixen compulsivament.
El panorama, desolador, connecta de totes totes amb el tema, de rabiosa actualitat, de les noves masculinitats i posa de manifest la feblesa, la desorientació, el desarrelament i la manca d’horitzons de molts homes a data d’avui. Homes!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Com ens hem de veure! (els homes)
ResponEliminaMolt interesant, pero de moment estic en parella
ResponEliminaHomes que hem estat educats en el patriarcat més ranci, en tots els sentits, i que ara ens trobem amb aquest nou paradigma social, perduts sobretot per la manca de models externs... Les pel·lícules són un referent social innegable: si et comportes com les o els actors ho tens tot guanyat, ja saps què fer i a més no rebràs crítiques... "Aneu al tanto" quines pel·lícules veieu!!!
ResponElimina