La feina o la vida

El filòsof Byul Chul-Han parla del capitalisme del rendiment i l’autoexplotació, venuda com a realització personal, i del lleure del consum.
Ignasi Aragay (La feina o la vida? ARA 30/06/2024) ve a dir que la disjuntiva entre feina i vida no tenia sentit en el món rural d’antany. Anaven de bracet, ben entrellaçades. És a la ciutat, en l’època industrial, quan el temps de treball es va passar a mesurar amb el rellotge. Tot això va portar a una progressiva separació entre temps propi i temps laboral. El treball es va anar regulant fins a arribar a la conquesta sindical de la jornada de vuit hores.
Avui, via internet, mòbil o ordinador, la frontera entre feina i vida s’ha tornat a difuminar. El teletreball fa que la llar també sigui la nostra oficina. A ciutat o a pagès, el resultat ara és un multitasquing estressant, una creixent fatiga mental i física, amb les conseqüents crisis d’ansietat, de parella i familiars.
La feina o la vida? La pregunta torna a ser pertinent, com un derivat d’aquell juvenil i festiu «treballes o estudies?». Avui qui té feina treballa (molt), no parem d’estudiar (ens hem de formar permanentment) i vivim (com podem), tot sense solució de continuïtat, en un totum revolutum de gestió personal complicada. Les feines qualitatives, creatives i en alguns casos ben pagades són les menys acotades per un horari.
Sara Berbel (No vull anar a la feina. ARA 14/7/2024) constata que no coneix cap persona que no hagi sentit algun dia un rebuig intens a haver d’anar a la feina, per més que aquesta sigui apassionant i creativa. Però una cosa és sentir-se incapaç d’anar a treballar esporàdicament i una altra és que es converteixi en un sentiment estable i permanent a les nostres vides.
Una quarta part dels empleats pateixen tristesa diària per causa del treball i, encara pitjor, el 36% reconeixen un grau important d’estrès quotidià.
El resultat és que només un 9% de les persones treballadores al nostre país es consideren compromeses amb la seva feina i les baixes laborals augmenten per l’empitjorament de la salut mental. Aquest és un dels factors que provoca una productivitat tan baixa. Sembla ser que no existirà productivitat si no cuidem la salut de les persones treballadores. El binomi economia-psicologia esdevé clau. La feina, doncs, pot dignificar i també embrutar la vida.