Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

9 de juliol del 2024

Facis el que facis…

Llegeixo un tuit de l’Eva Piquer. “Facis el que facis, hi haurà un moment en què els fills et diran que ho hauries d'haver fet al revés”. De ben segur.
Se m’acudeixen uns quants pensaments relacionats amb el fer. Dels que fan pensar.
Facis el que facis, fes-ho ben fet.
Facis el que facis, la cagaràs ( Tiburón)
Fer coses i fer-les bé és una bona manera de passar per la vida ( Eva Piquer)
Tant se val el que facis, robar un cotxe o matar un home, perquè tard o d’hora te n’oblidaràs (Flannery O’Connor)
Fe no és esperar, fe no és somiar….

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú