Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

29 de setembre del 2023

Teoria i pràctica del pa amb tomàquet

Acabo de llegir un llibre del malaguanyat Leopold Pomés, polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista: “Teoria i pràctica del pa amb tomàquet”, Tusquets editors, 1994. Una troballa!
Un tractat breu però no poc savi sobre tan entranyable menjar, amb tot el que ens cal saber i amb suculentes receptes que mai no hem imaginat. No hi ha res com reinventar allò que és quotidià. Una vindicació del “mai suficientment ponderat pa amb tomàquet”.
Tracta d’una manera planera tot un seguit de temes: l’origen i la funcionalitat del pa amb tomàquet, els accessoris i la recepta ortodoxa, quan amb qui i on s’ha de menjar pa amb tomàquet i un extens receptari (61 receptes variades).
En relació a la no universalitat del pa amb tomàquet fa esment d’una curiosa frase de Francesc Pujols, divertida i amb una gran dosi d’ironia: “Els catalans, arribarà un dia en què podran viatjar per tot el món, i a tot arreu on vagin ho tindran tot pagat”.
Pateixo per que la profecia de Pujols no es compleixi, si més no pel que fa al pa amb tomàquet: com voleu que no ens cobrin per una cosa que no saben ni què és? La cosa fa pensar molt. Poble català… posa’t a caminar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú