Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

25 de setembre del 2023

No dispareu al guionista

He sentit la millor notícia del dia: principi d’acord entre el sindicat de guionistes i les empreses de Hollywood. Ha costat 146 dies! Ara ja només falten els actors però això ja és una altra història, amb tots els respecte, però anem per ordre.
El mercat ja estava al límit i de ben segur que això fa precipitat el desenllaç, pendent de ratificació demà per part dels guionistes.
El cap de setmana ens van recomanar la sèrie “Chivalry”, plena d’equívocs, dobles sentits i bromes enginyoses sobre temes d’actualitat i sobre la flora i la fauna dels estudis de Hollywood. Hem vist un parell d’episodis. Sensacional!
Es tracta d'una comèdia dramàtica que se submergeix a les entranyes de Hollywood per retratar com el moviment #MeToo ha impactat a la indústria del cinema i en aquells que fan possibles les pel·lícules. Vuit episodis curts (30’) que no tenen desperdici.
Escrita i protagonitzada per Steve Coogan i la guionista i actriu Sarah Soleman. Val a dir que en aquest cas els guionistes estan a l’alçada dels protagonistes.
A les pel·lícules de baix pressupost de l’oest americà acostumava a haver-hi un cartell a sobre del piano del “saloon” que deia “No dispareu al pianista”, peça fonamental de l’ecosistema. Jo demano el mateix pels guionistes, peces clau de totes les pelis, sèries i altres esdeveniments artístics. Si us plau, no dispareu als guionistes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada