“La Vila en vers” és el festival de poesia de Vilafranca del Penedès. Una iniciativa conjunta de La Cultural amb el suport de l’ajuntament i del Departament de Cultura.
Seran 4 recitals itinerants, del 26/9 al 6/10, i amb repertoris diversos de poetes d’arreu, de la vegueria i de fora muralles. La tria, com sempre, personal i transferible que diria en Raimon.
Recordo haver sentit fa una pila d’anys que la poesia era un triangle amb 3 vèrtex: el món, el poeta i les paraules. Pot ser una bona manera d’entendre-la.
Sospito que la poesia és un producte de consum minoritari, com els Aromes de Montserrat. Això no és cap menyspreu, naturalment. Soc un consumidor no compulsiu de poesia, de poesia no excessivament “culta” ni formalment encotillada. M’agraden Martí i Pol, Vinyoli, Marta Pessarodona, Palau i Fabre, Rosselló Pòrcel, Jordi Llavina…
El divendres 22 a la sala dels Trinitaris es va inaugurar l’exposició “Abecedari solidari, homenatge a Miquel Martí i Pol”, que pren com a punt de partida un llibre que conté 26 haikus escrits per a Martí i Pol a partir del mateix nombre de lletres de l’abecedari.
Seguint el camí de la lletra a la paraula i de la paraula al poema, l’exposició mostra 26 obres d’art entre pintura, fotografia, gravat, escultura i instal·lació i 26 textos literaris inspirats en cadascun dels haikus. Molt recomanable, Minimalista i sense ínfules de grandesa. Aneu-hi amb temps, això sí.
Recupero un dels seus darrers llibres: “Haikús en temps de guerra” (Editorial Empúries, 2002). De ben segur doncs l’11 de novembre farà 20 anys de la mort del poeta. No són els poemes que més m’agraden, tot i que reconec que amb 17 síl·labes es poden arribar a dir moltes coses i els haikús tenen una bona presència en el panorama literari català.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú