Beure bé

Lars von Trier és un director i guionista de cinema. En una entrevista recent comentava que, entre altres problemes de salut, patia un alcoholisme “controlat”. Seva és aquella sentència radical: he tornat a beure així que puc tornar a treballar. Ai las!
Em ve al cap el testimoni vital, valent i exemplar de Sebastià Alzamora: Sóc alcohòlic (ARA 18/12/2016). Una confessió demolidora… dedicada als seus pares! Això sí que és coratge i valentia.
L’escriptor i articulista de l’ARA Sebastià Alzamora fa pública en aquestes pàgines la seva difícil relació amb l’alcohol, com va caure molt avall i com se n’ha sortit. És un testimoni colpidor, "un gest d’amor i gratitud a les persones que m’han rescatat". I un crit d'alerta sobre un gravíssim problema social massa sovint ignorat, fins i tot tolerat i frivolitzat. L’alcoholisme és un greu problema de salut pública, o no?
Sebastià Alzamora s’enfronta amb els seus -i els nostres- dimonis, amb els monstres que poden habitar en tots nosaltres. Ha posat al descobert la seva feblesa i la seva fortalesa (Esther Vera). Beure bé, com menjar bé, és tan important com llegir bé. Hem d'ensenyar a veure els menors. 
Em venen al cap un parell de pel·lícules relacionades amb el tema: Dies de vi i roses (1962) i Una altra ronda (originalment en danès: Druk) pel·lícula dramàtica danesa de 2020, dirigida per Thomas Vinterberg, amb un tema musical escandalosament bo: What a Life de Scarlet Pleasure.
Sento a la ràdio que a França hi ha excedents de producció vitivinícola. A hores d’ara es veu ⅓ dels 140 litres per persona i any que es bebien fa cent anys.

I a la DO Penedès es preveu un 50% menys de collita que el 2022, que ja va ser ben minsa. La situació és molt complicada i molts pagesos estan lluitant per salvar les seves vinyes després de tres anys de sequera crònica. Salvar les vinyes i salvar la terra. Salvar un mode de vida que s’acaba sense solució de continuïtat. No ens deixem perdre aquesta estructura d’estat!