Angharad Price va escriure el 2018 “La vida de la Rebecca Jones”, una obra que ha esdevingut un clàssic a Gal·les, sortosament traduïda al català per :Rata_
La vida de la Rebecca Jones passa en una vall de Gal·les i ha esdevingut un clàssic en només setze anys. A més, partint d’una llengua minoritària (el gal·lès el parlen unes 800.000 persones), ha arribat a tot el món. L’autora afirma que “una de les satisfaccions més grans ha estat que s’hagi traduït a una llengua com el català”.
És una poderosa evocació lírica de la vida a les muntanyes de Gal·les i una crònica del segle XX, amb grans temes com la religió, la política, l’economia, la guerra, les classes socials…
En l’obra també hi ha dolor i amor (familiar, a la terra, a la llengua...), i altres temes com la ceguesa, la duresa de la vida al camp, la crueltat que de vegades infligeix el clima, els canvis que provoca la tecnologia i curiositats locals com ara que costi mantenir la verticalitat en una terra de valls i turons, una de les moltes i belles metàfores. (Lluís Llort, El Punt Avui, 23/10/2018).
A la pàgina 105 del llibre hi ha una imatge amb un peu de foto enigmàtic: “living at an angle”, viure en un angle. En un racó de món, en una cantonada com ara la vall de Maesglasau on transcorre la novel·la, amb les seves boirines, les seves aigües el tou d’herba sota els peus.
Maesglasau és una vall recòndita, un món oblidat i a punt de periclitar que es regeix des de fa mil·lennis pel rime de les estacions i de les collites, i també és el racó -l’angle- d’on provenen els avantpassat de l’autora. La vall, amb un salt d’aigua espectacular i uns turons abruptes és tot un punt de vista, la posició des de la qual l’autora ha decidit explicar el món: des d’un angle gairebé mort. És un angle físic però també espiritual.
Viure en un angle també pot referir-se a un estil o a una filosofia de vida. Viure en un angle, escriure des d’un angle. Escriure coses que no pot escriure ningú més que tu: fer literatura des del teu angle particular. (Marina Espada. La vida des de l’angle).
Una novel·la moderna i emotiva que explica històries amb delicadesa i ofici Molt recomanable!
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú