Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran

Des d’ahir que ja estic incorporat a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Vilafranca del Penedès, després d’una espera d’un any. Es tracta d’una activitat atractiva i exitosa i com que som una gernació de jubilats doncs hi ha llista d’espera.
A les 18h, just quan començaven oficialment les inscripcions, jo arribava escales amunt a la 4a planta. Com que la gent gran acostuma a ser previsora i puntual constato que ja tinc una quinzena de persones al meu davant, dones ja veteranes i xerraires.
Anem comentant la jugada, novell com sóc. M'aconsellen paciència, que la cosa va per llarg. Van passant els minuts i ni entra ni surt ningú al despatx. Detecto maniobres d’un parell de persones per colar-se subtilment, cosa que acaba passant.
Al cap d’uns minuts comencen les inscripcions. A poc a poc. Passats 20 minuts només s’han inscrit mitja dotzena de persones i al replà de la 4a planta ja hi ha una trentena de persones més, moltes amb uns vanos que branden amb molta traça. Cap indici de nervis: em fa l’efecte que estan curades d’espant i ja saben el pa que s’hi dóna.
Arribats en aquest punt se’ns demana que fem dues cues al passadís, a la dreta els cognoms A-M i a l’esquerra els N-Z. Es fa un cas relatiu de la indicació. Els acabats d’arribar s’ensumen el pitjor i dubten si quedar-s’hi o tornar l’endemà més d’hora.
A ¾ de 7 arriba la meva hora. Entro al despatx i fem la tramitació. En cinc minuts fem la feina, pago i surto amb un carnet del curs 2023-24, que val un potosí! 

Al replà coincideixo amb un parell o tres persones que conec i comentem -critiquem, de bon rotllo això sí- animadament tot plegat. Comentem la cua que hi ha, la gerontocràcia, la santa paciència, el sistema analògic d’inscripció… Fem broma en definitiva, que sempre és recomanable.
Els comento que es podria aplicar a l’Aula aquell acudit recorrent que ve a dir en què es diferencia l’Aula de la màfia. La resposta ens fa riure: la màfia està organitzada…
Ha estat una experiència singular. Ara què les cites prèvies i els missatges en digital -correus, missatges de mòbil, aplicacions- estan a l’abast de tothom sobta que encara persisteixin aquestes pràctiques analògiques.
Llegeixo al full d’inscripció que “aquest curs sí que posarem en marxa (esperem) la comunicació telemàtica”. No sé si és una bona nova o una amenaça. En qualsevol cas, benvinguda sigui tot i que llavors potser trobarem a faltar aquestes cues analògiques que donen tant de sí. És que ho volem tot i mai no estem contents! I moltes gràcies a l’organització per la feina altruista que fan.