Caminar. Medicina forestal. Banys de bosc

Llegeixo un article de la Laura Saula a l’ARA que ens descobreix un dels textos més bonics de Henry David Thoreau, on parla sobre l’art de fer camí com una manera d’obrir l’ànima: “S’ha de caminar com un camell, que ‘rumia’ al mateix temps que camina”. Thoreau reivindica que caminar ens permet retrobar la comunió ancestral, cada vegada més perduda, amb la natura. Que fa un segle i mig una persona manifestés aquestes reflexions, totalment vigents, em sembla una cosa visionària. Quina ment més desperta i intuïtiva!
Avui dia la consigna és clara: en temps convulsos, anem al bosc. Els japonesos ho tenen clar: els banys de bosc, les sessions d’immersió a la natura com a manera de prevenir malalties. La medicina forestal en definitiva.
Ningú no dubta que els espais verds fan disminuir els nivells d’estrès, ansietat, insomni i estat depressiu a la vegada que redueixen l’obesitat i la diabetis i milloren el sistema immunitari. Diuen que 150 quilocalories es consumeixen de mitjana amb un passeig ràpid de mitja hora de durada.

L’antropòleg David Le Breton afirma que passejar és una forma elegant de perdre el temps. Diu també que, en termes d’economia tradicional, passejar és temps perdut, malgastat, improductiu. Però, en canvi, per a la pròpia vida, té un benefici immens.
A Collserola es fan banys de bosc col·lectiu per a petits grups. L’associació gironina Acció Natura impulsa des de 2014 el projecte Sèlvans que té per objectiu crear una xarxa de boscos terapèutics arreu del país. 

Cal impulsar els banys de bosc com a teràpia preventina per combatre la síndrome de dèficit de natura. Sense caure en l’esnobisme i el postureig ridícul, naturalment!