Avui reprendrem, després de l’estiu, les sessions quinzenals un grup de debat. El tema que ens ocupa a hores d’ara és un llibre de la Montserrat Esquerda: “Hablar de la muerte para morir mejor”.
El tema de la mort és un tema recurrent. Faig una cerca al meu blog i al llarg d’una dècada he trobat mitja dotzena d’apunts sobre el tema.
Fa un parell de dies vaig estar comentant amb l’hereu de casa, músic jove que es fa un sobresou fent l'acompanyament musical en tota mena de celebracions, especialment funerals, el repertori de la darrera cerimònia mortuòria: una peça de Haendel, una altra de Tchaikovsky… i el tema “Wish you were here” de Pink Floyd. Quina solemnitat!
Comentem com canvia el repertori i la forma de viure el funeral segons cada cas i com les famílies s’organitzen i passen el mal tràngol.
Em ve al cap una sèrie televisiva de fa molts anys que m’encantava: “ Ados metros bajo tierra”. A cada episodi es parlava de la vida diària de la família propìetària de la funerària i també es coneixien aspectes importants de la vida d’un parell de difunts.
I una altra més recent: “After life”, a Netflix. La narració d’un dol. Un retrat àcid del procés de dol i de les bondats de les comunitats petites a l’hora de fer companyia.
El tema de la mort digna és definitiu i la mort sembla ser que és el darrer tabú, ara que el sexe ja no és el que era.
Doncs sí, viure mata. I totalment d’acord amb la sabiduría popular: “bona nit i bona hora… i bona mort quan sigui l’hora!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada