Som davant la sisena extinció en massa? Es parla de la sisena extinció de la història de la Terra. Una d’aquestes extincions s’emportà per sempre els dinosaures fa uns 65 milions d’anys.
És sorprenent l’estudi d’un equip d’investigadors xinès que afirma que un canvi climàtic va produir una gran crisi de població, fa uns 930.000 anys, que va estar a punt de fer net. En aquest període tan sols van sobreviure 1.280 individus, els habitants actuals de Vilobí del Penedès, una minúcia si els comparem amb els 8.000 milions de persones humanes que habitem el planeta a hores d’ara.
Permeteu-me que em mostri escèptic amb aquest tipus d’estudis. És com calcular la mida d’una pedra que cau al mig d’un llac només a partir de les ondulacions que arriben a la riba uns minuts després, diuen alguns entesos.
Em fa pensar en aquell acudit en què un soldat de l’oest americà li pregunta a un altre quants indis s’acosten al galop amb molt males intencions i rep aquesta resposta precisa: 5.003 indis. 3 al davant i uns 5.000 al darrere.
En qualsevol cas, i sigui com sigui, cal limitar la màxim la destrucció de la biodiversitat i aprofitar la recuperació parcial de faunes i flores; en depenem moltíssim, en siguem conscients o no.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú