Avui fa tot just un any que estic jubilat. Com passa el temps! Ja he desitjat un bon curs a la tropa que encara roman a peu de trinxera, a peu d’obra. Els he dit, com cada any, que vinga, que el curs ja s’acaba! (Val més prendre-s´ho bé que malament ja hi va).
El dia 1 era dia d’abraçades i de petons de cortesia. Per sort la pandèmia es va endur els petons de cortesia, totalment estèrils i gratuïts al meu entendre, millor les encaixades o un somriure amable.
Benvingudes les abraçades, el baròmetre d’allò que moltes vegades no gosem dir-nos. Cada abraçada té la seva història, un passat ni que sigui immediat.
Com diu la Mònica Planas (ARA 25/9/2016) mai no entendré els que regalen abraçades pel carrer o els gurus que organitzen cimeres col·lectives per abraçar-se. Si no hi ha història, no hi ha abraçada que valgui. Una abraçada immensa a qui correspongui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú