Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

31 d’agost del 2023

Va de diables. Una oportunitat perduda

Tenia curiositat per escoltar els versos dels diables avui a la FM de Vilafranca. I s’han confirmat els meus temors: espectacle de perfil baix i una oportunitat perduda.
Avui era el dia que calia demostrar que havien encaixat la repassada de la pregonera i que eren capaços de fer-ho amb elegància, audàcia i fina ironia. Doncs no. Hem escoltat una petició de perdó en veu baixa i com aquell que no vol la cosa, com la dels infants que acaben de fer una entremaliadura, els enxampen i no tenen més remei que demanar perdó.
Us imagineu com hagués pogut ser? Uns versos laudatoris de la bona feina professional de l’Anna a PTV i a RAC1, del seu esplèndid pregó i de com les dones han hagut d’encaixar al llarg del anys els comentaris masclistes i tronats de part de molta gent, també dels diables. I si hagués estat de part del mateix diable que la va desairar el 2015 doncs encara millor, de cine.
La resta dels versos, un cop més, de perfil baix, sense nervi ni grapa en general. No remunten el vol. Es mantenen les inèrcies, les rutines habituals. No han fet net. No s’han desempallegat d’un marc mental ja caduc i esgotat. Tot plegat una hora immensament llarga i avorrida. Llàstima per l’oportunitat perduda!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada