A demanda. De mare només n’hi ha una (amb o en sense aferrament)... “y a tí te encontré en la calle”

Genital -genial- l'entrevista de la Lara Bonilla a l’Eva Millet a l’ARA Famílies. "Molt malament ho has de fer perquè el teu fill no t'estimi".
Desmunta pas a pas i sense contemplacions el relat de la criança amb aferrament. Més contundent i demolidor, impossible. Clar i català. Convé saber d’on venim i cap a on anem, més que res per no perdre el món de vista i que no ens falli la toma de terra.
Darrerament he pogut conèixer alguns costums de la criança amb aferrament. I la veritat és que m’ha envaït una certa perplexitat. El que jo conec com a criança “a demanda”.
Algunes reflexions de l’Eva Millet relacionades amb la mal anomenada criança amb aferrament (o també dita criança natural o respectuosa) per explicar els seus orígens i criticar la pressió addicional que assegura que suposa per a les mares.
“ - És un estil de vida i té uns ideòlegs. És un compendi de diferents ideologies molt vinculades a moviments conservadors que diuen que per criar amb aferrament has de fer un seguit de coses que, bàsicament, són: part natural, si és possible a casa; lactància prolongada i a demanda, que seria l'eix d'aquest moviment; el porteig; el collit i, una mica menys, el baby-led weaning.
- Han fet un remix amb la teoria de l'aferrament del psiquiatre i psicoanalista John Bowlby, que sí que té una base científica, amb d'altres que no i s'han inventat aquesta manera de criar que, repeteixo, és un estil de vida.
- És antifeminista total. Perquè la mare és qui dona el pit dos anys o més, qui porta el nen a sobre, qui dorm amb el nen... Al final què fas? Doncs deixes de treballar perquè [aquesta criança] és una manera molt efectiva, com diu Elisabeth Badinter, de tornar la dona a la llar.
- Hi ha una part del feminisme més jove i combatiu que reivindica aquesta criança com una forma d’empoderament. Aquest estil de criança està relacionat amb la hiperpaternitat perquè el fill és el projecte. I aquest estil de criança et promet nens diferents i meravellosament especials.
- Aquest moviment prima la díada mare-nadó i el pare queda fora. Hi ha pares a qui ja els va bé i d'altres a qui no. I amb el collit –li dedico un capítol–, el que acaba passant és que els pares dormen al sofà. Amb aquesta idea que si poses a dormir el nen en una altra habitació el traumatitzaràs, els pares estan sortint de les habitacions.
- El vincle no depèn de com has alimentat el teu nadó ni de quants anys has dormit amb ell. Ni de com l'has parit.
- L'aferrament és donar respostes afectives al teu fill quan ho necessita. I molt malament ho has de fer perquè el teu fill no t'estimi. Les noves mares tenen unes pressions insostenibles. És una criança insostenible. Deixeu les mares en pau!
- Sense les xarxes això no tira endavant. Primer ens informàvem per criar amb les nostres mares, després van venir els experts i ara, les xarxes.
- Totes les divulgadores i especialistes de l'aferrament es queixen que venim d'una criança adultocentrista i ara estan fent una criança paidocentrista. El nen és qui dirigeix i qui ho decideix tot. I el nen no està capacitat per dirigir la seva criança. Esclar que l'has d'escoltar, però pares i mares som els responsables d'aquesta criatura, li hem de donar uns límits i unes direccions i cuidar-los.”