Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

11 d’agost del 2023

FM de VFP

El setmanari El 3 de Vuit, l’agost de 1999, va demanar a 10 vilafranquins vinculats al món de la cultura que posessin per escrit quin podia ser el rumb que podia prendre la Festa Major (FM) a les portes del s. XXI  Amb una evolució històrica de la FM a càrrec del filòsof i folklorista Joan Cuscó i Clarasó.
Una bona iniciativa que va tenir aportacions valuoses a considerar i que malauradament no ha tingut continuïtat. Alguna de les moltes propostes sí que és veritat que ha estat incorporada si bé no ho han estat el gruix ni les de més calat.
La responsabilitat desplegada durant molts anys per la Coordinadora de Balls de la FM van ser assumides, després d'un llarg període de negociació (del 2001 a 2007) pel nou Consell de la Festa Major, el nou òrgan participatiu encarregat de vetllar pel compliment del protocol de la més típica, l’encarregat de formular propostes i suggeriments, adoptar acords i portar a terme tasques determinades de gestió de la FM
La creació de la Fundació de la Festa Major l'any 2012, amb l'objectiu de primordial de desenvolupar la gestió econòmica de la festa així com impulsar-ne la seva promoció i difusió, va suposar un avenç significatiu pel que fa a la gestió administrativa de la festa.
La necessitat de replantejar la FM era una de les necessitats reclamades pels 10 vilafranquins que demanaven amb caràcter d'urgència obrir un debat públic i plural, amb voluntat de ser decisori, per canviar el rumb de la festa gran vilafranquina.
Molts venien a dir que a la FM li falta i li sobra molt i que tot això afectava la mateixa línia de flotació de la festa, és a dir, l’organització, finançament, continguts i funció. Els trastorns horaris com a botó de mostra del que estem parlant.
Vint-i quatre anys després encara arrosseguem el gruix dels dèficits i superàvits esmentats. I un té la impressió que cap de les administracions municipals s’ha atrevit a replantejar la FM I així estem! L’episodi d’aquests darrers dies al voltant de l’estampa és simptomàtic.
Altres municipis com ara Sabadell, el 2018, han estat capaços de tirar endavant un procés participatiu per repensar-la. I diria que no els ha anat del tot malament.0

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú