Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

10 d’agost del 2023

Zona de confort

Llegeixo i també escolto a la ràdio que un grup de turistes catalans han quedat atrapats a Etiòpia per l’esclat d’un conflicte armat entre milícies i l’exèrcit a la regió d’Amhara. Si et mous pel Pirineu català, com és el meu cas, és més difícil veure't implicat en aquest tipus de situacions, naturalment. És el que s’anomena la zona de confort.
Amb tot el risc mai no està del tot controlat. I si no que els ho preguntin als administradors de la FM de Vilafranca. Pel que fa a l’estampa, en sortir de la zona de confort, el “pollastre” que s’ha muntat ha estat fenomenal. I amb raó. Sóc del parer que s’han equivocat d’operària i que l’operària tampoc no ha estat gaire afortunada, ni acceptant l’encàrrecc ni amb l’obra feta. Ara ja sabem per què serà recordada la FM 2023. Una conclusió demolidora i de sentit comú: no tothom serveix per a tot.
PD Les tres darreres frases són desafortunades i fins i tot lamentables. No les elimino del blog però estaria bé no tenir-les en consideració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada