Sebastià Alzamora fa un grapat d’anys (40.000 anys d’èxits. El Punt Avui, 27/9/2010) comentava una exposició de la Fundació Altapuerca: Sexo en piedra, sobre la vida sexual dels senyors i les senyores del paleolític, reconstruïda a partir dels dibuixos que varen deixar estampats damunt les parets de les coves i altres indrets agrestes. S´hi recullien imatges prehistòriques sobre sexe oral, voyeurisme, masturbació o, ehem, zoofília. Sembla ser que els nostres antecessors ja tenien establerta la diferenciació entre el sexe per plaer i el sexe com a via de perpetuació de l’espècie
La conclusió principal a la qual van arribar els comissaris de l’exposició és que les conductes sexuals bàsiques de l’Homo sapiens no han variat, com a mínim en els últims 40.000 anys.
La notícia pot fer pensar en una certa incapacitat innovadora de la nostra espècie, tot i que també es pot veure com un triomf de la màxima que sintetitza una visió de la vida: si una cosa funciona bé, per què canviar-la?
I sense canviar de tema, només en una altra dimensió, uns quants temes que voldria saber d’aquella època: es van arribar a plantejar al tema de la revolució del gènere i les noves masculinitats? Practicaven el poliamor? Com s’ho feien quan un tenia més ganes de sexe que l’altre? Sortien de l’armari? Existia la violència de gènere? Curiositat intel·lectual en estat pur.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Res no canvia...
ResponElimina