L’art de (no) callar. Estarien millor callats

"Només s’ha de deixar de callar quan es té alguna cosa a dir més valuosa que el silenci", escrivia Joseph Antoine Toussaint Dinouart, capellà de la diòcesi d’Amiens. Predicador, polemista, escriptor i defensor dels drets de les dones a la França del segle XVIII. Com és natural, per poc no acaba a la foguera. (Esther Vera)
La vella guàrdia del PSOE surt a pressionar Pedro Sánchez per impedir una amnistia. “No ho suportaré”, exclama Alfonso Guerra, que afegeix la seva veu a la de Felipe González “a la constitució no té cabuda ni l’amnistia ni l’autodeterminació” i Ramón Jáuregui entre d’altres.
L’expresident del govern d’Espanya de 1982 a 1996 ni es recorda de la classe treballadora ni reconeix el dret d’autodeterminació.
Felipe González no va aprofitar la seva llarga etapa de govern per fer els canvis estructurals necessaris al sistema polític, jurídic, mediàtic, cultural i financer. Va inaugurar, això sí, les polítiques de despesa pública sumptuària i d’infraestructures no prioritàries, va continuar la guerra bruta contra ETA i va ser incapaç de tallar d’arrel els casos de corrupció. I un cop jubilat ha estat un bocamoll i un aprofitat que no ha dubtat a apoltronar-se als consells d’administració d’empreses de l’Ibex 35.
Alfonso Guerra queda retratat i rep una bofetada de part de la Maribel Gómez, professora de seciundària del Departament d’Educació: carta de una docente catalana a Alfonso Guerra: “Usted no recuerda, pero nosotros no olvidamos” https://info.nodo50.org/Carta-de-una-docente-catalana-a.html
Aznar va alimentar una bombolla immobiliària que ens acabaria devorant, va tolerar l'entrada de dos milions d’immigrants i va fer inviable qualsevol intent d’entesa entre els territoris de l’estat espanyol.
Fóra desitjable que tota aquesta fauna, que tota aquesta patuleia, almenys, callessin. Com diu Miquel Puig en relació a la seva continuada aparició pública per donar lliçons als seus successors “estarien millor callats”.