La Carme Meix diu que les festes majors són una ocasió renovada any rere any de viure les emocions, les il·lusions, les alegries d’una festa contínua i perllongada: bon menjar i beure, diversió assegurada i no haver de treballar, que suposo que deuen ser des de sempre un dels grans ideals de la humanitat.
La festa representa l’espai que ens permetrà respirar a fons, allunyant-nos d’una realitat massa immediata, sovint ofegadora. Ens ofereix el refugi de la transgressió i de l’espontaneïtat. Els cicles de la vida sempre tornen, encara que nosaltres som distints quan els rebem.
Les festes majors són un element fonamental de la identitat d’un poble. Un moment privilegiat de fer poble en el sentit més noble de la paraula.
Abans la festa era comunitària i intergeneracional, tothom ho celebrava davant l’atenta mirada de tothom. Avui dia a les festes majors s’hi celebren activitats per a totes les edats i cadascú té el seu espai.
Durant dècades, els balls de les festes majors eren el principal lloc de trobada d’homes i dones per festejar, el Tinder dels nostres avantpassats, vaja. Moltes parelles i matrimonis es van formar a les celebracions populars de l’estiu. Els nostres avis es coneixien durant les festes majors, quan l’amor es trobava en un ball, sota l’atenta mirada del control familiar.
És gairebé la mitjanit del 2 de setembre. A punt d’acabar la festa major de Vilafranca. Una FESTA MAJOR majúscula de cinc dies atapeïda d’actes que ens ha aportat una estampa polèmica i transgressora, un pregó esplèndid, una diada castellera de traca i mocador, una mica de pluja a l’entrada del dia 30 i moltes més coses. Ja peta el primer coet que anuncia el castell de focs de cloenda de la festa. Fins l’any que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú