Avui és el dia de Reis, el dia que, si ens creiem l'Evangeli segons Mateu, commemorem l'arribada d'uns mags que seguien un estel per trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies.
La tradició de les cavalcades arrenca a mitjans del segle XIX, però els Reis de l'Orient s'anomenen per primera vegada en l'Evangeli de Sant Mateu.
Aquests mags o savis o científics provenien de l'orient, d'on surt el sol, és a dir, que portaven la llum, i duien obsequis per honorar-lo: or, encens i mirra.
L'or, com a ofrena a qui té el poder a la terra, és a dir, a un home; l'encens, que s'enlaira, com a referència a la condició divina de l'honorat, i finalment la mirra, un producte aromàtic que es fa servir per embalsamar, i que recorda la condició mortal del Messies.
“El dia de Reis és una festa per creure en la màgia d'un país que vol significar-se des de la seva pròpia llengua i cultura, sense menystenir, és clar, la resta de pobles d'arreu del món, des del més petit fins al més gran. I aquesta màgia i saviesa la volem lliure de monarquies antigues i caduques.” (Joan Abril. El país de la màgia. El Punt Avui 6/1/2017).
Doncs això, monàrquics per un dia. I prou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú