Rodalies

Ahir a la tarda vam anar a BCN en tren. Ens vam armar de valor i, amb un marge de temps prudencial, vam pujar a l’R4 de Rodalies. Dels quatre dies que ho hem fet les darreres setmanes tres han estat bastant accidentats pel que fa als retards i les avaries.
La tornada de Sants a Vilafranca va durar 1h i 50 minuts i els vagons semblaven transportar bestiar. Vam haver d’anar drets fins a Martorell. Vergonyós i lamentable, especialment pels usuaris habituals del servei.
A data d’avui tinc la sensació que encara estem pagant les fatídiques decisions que es van prendre fa més de 30 anys pel que fa a la planificació ferroviària de l’estat, que va optar per l’AVE i no pels serveis de rodalies o pel corredor mediterrani, que és el que realment calia fer en benefici de la immensa majoria de la gent. És per això que quan sento les declaracions d’alguns dirigents socialistes d’aquella època que van perpetrar aquest nyap volent alliçonar-nos sobre tot els fotaria un sac d’hòsties.
Com sempre que viatges,vas al CAP, o quan quedes amb algú que no és del tot puntual, vaig prendre un parell de llibres portàtils, que tot ajuda a passar el temps. Vaig rellegir en diagonal “L'assassinat considerat com una de les Belles Arts”, de Thoma De Quincey (Aeditors), un divertimento de fàcil lectura i vaig començar “Filosofia salvatge” (Xisca Homar. Sembra llibres 2023), un recull d’articles breus que intenten pensar el present a través del llegat filosòfic. Una troballa magnífica, però això ja és una altra història.