Ahir, darrer diumenge de gener, va tenir lloc el tradicional aplec de la muntanya de sant Pau, organitzat pel Amics de la muntanya de sant Pau. Caminada popular, toc de campanes, celebració eucarística, audició de cant coral i actuació d’un esbart dansaire. Déu n’hi quin programa d’actes! Tot plegat amb un dia esplèndid, massa potser, que va animar a un centenar llarg de persones a fer-hi acte de presència.
Els més grans i devots, a primera línia, ben asseguts i posicionats, atents a les prèdiques eucarístiques. Els més joves, bàsicament parelles amb canalla petita, en un segon terme, al marge de la celebració, guardant la compostura tot esperant que acabés la cerimònia. L'acompanyament musical va resultar molt animat i agradable.
I una novetat que jo no recordava i que deu ser relativament recent, un vàter portàtil, tipus cabina telefònica, que el matí és llarg i tots plegats ja tenim una edat.
Es tracta d’un esdeveniment que manté el tipus, amb un perfil propi ben nostrat i tanmateix nostàlgic, en dura competència amb una altre, la cursa dels 10 km
Res no impedeix però de compatibilitzar, de ser a tot arreu, que el matí dóna molt de si. Llarga vida a l’un i a l’altre.
Vam fer a peu la ruta Vilafranca - torre de les aigües - Pacs - ermita de sant pau - Vilafranca. Uns 10 km, com a la cursa, però en 2 hores i sense córrer (“correr es de cobardes”).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú