Torero d’hivern

El 1970, als 10 anys, vaig anar amb el pare i un seu amic, el Mingu, a veure una corrida de toros a Tarragona. Una experiència singular si més no, que no he tornat a repetir ni repetiré mai més, sense cap mena de dubte. Del tot prescindible com a experiència vital, no ens enganyem. No considero però que aquest fet tingués cap efecte secundari, ni primari, en la meva trajectòria vital.
L’expressió “torero d'hivern” és poc habitual però del tot explícita, genuïna i contundent. Perfecta per etiquetar algú que està fora de temps i de lloc, desubicat, fora de temporada. Com ara la dreta i extrema dreta de l’Estat, al meu entendre.
Llegeixo que Vox i PP acorden que els menors puguin tornar als toros a les Illes. Altres persones pensem que és una aberració i que la idea que els menors puguin tornar a entrar a un espectacle tan vergonyós no té solta ni volta.
Els toros ‘a la balear’ del 2017 van aconseguir prohibir l’entrada als menors als espectacles de toros, però també hi hagué un canvi radical a les corregudes que va equivaler a la supressió, perquè ningú no les volia celebrar amb aquelles condicions.
Es va optar per prohibir l’ús de banderilles, les espases i qualsevol instrument que pogués causar ferides al toro. És a dir, unes corregudes de bous sense sang i sense mort. Es va fer tant com es va poder, perquè la tauromàquia era protegida per llei d’ençà del 2013, quan la norma aprovada durant el mandat del PP de Rajoy la va convertir en patrimoni cultural.
Ara n’hi ha que volem fer anar la màquina del temps, sempre encarada al passat, sempre a les antípodes del bé comú i del sentit comú. Sempre a la seva. Que els bombin!