Emergència per sequera. Més clar l’agua!

Ara sí que sí. L'emergència per sequera, a inicis de febrer. L'executiu evita concretar data, però es produirà en les setmanes vinents, en el moment que els embassaments del sistema Ter-Llobregat arribin al 16%. Una emergència que arribarà en tres fases.
Hem entrat en emergència per la sequera. Per la sequera severa que des de fa tres anys pateix Catalunya. Els 202 municipis on viu la majoria de la població, 6 milions de catalans, que ens nodrim del sistema Ter-Llobregat ja estem en fase de preemergència i la previsió del Govern és que s’endureixin les restriccions la segona quinzena de gener. Es preveuen mesures com rebaixar el topall de consum a 200 litres persona/dia o tancar les dutxes de les instal·lacions esportives que tenen piscina piscina o gespa, entre d’altres. Ens estem acabant l’aigua dels temporals de 2020 i l’aixeta ja no raja, vaja.
L’Anna Ramon, responsable de comunicació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) situa el tema allà on cal: ens centrem massa a parlar de la sequera, però el debat que hauríem de tenir a Catalunya és sobre el consum d’aigua excessiu que implica el desenvolupament econòmic actual (Ens quedem sense aigua: què hi podem fer? CRÍTIC 19/4/2023).
Ens trobem davant una situació greu i, en l’espera de l’arribada de les pluges, no ens podem permetre quedar-nos parats. Cal moure tot el coneixement que tenim per fer front a aquest problema i ser conscients que, si no fem canvis profunds, aquesta situació es repetirà. Fins ara, el nostre consum d’aigua ha anat creixent de forma il·limitada en pro de la prosperitat. Des de la ciència, hi ha propostes per redreçar-ho. Algunes impliquen reformular aquest consum. D’altres incideixen a restaurar i protegir els nostres sistemes hidrològics (rius, rieres i aqüífers), i fer-ho tot en un nou sistema de governança participativa i basada en el coneixement.
A mode de conclusió, i segons l’articulista, és possible satisfer la set crònica a Catalunya començant per respectar l’aigua i la vida dels rius i dels aqüífers i qüestionant la quantitat d’aigua que necessitem i l’economia que volem, sense excedir la capacitat de càrrega.
Per aconseguir-ho, és important col·laborar en espais de diàleg i de governança en cada conca de Catalunya, on totes les persones puguin participar. Omplim totes les conques d’aquests espais, aprenguem, associem-nos, escoltem la ciència i proposem mesures a llarg termini. Només així podrem enfrontar la falta d’aigua crònica que té el país. Més clar l’aigua!