La teoria de la ment i quin problema hi ha en espanyolitzar-se?

Amb el terme teoria de la ment -o habilitats de lectura mental- es fa referència a una mateixa habilitat de l’ésser humà, la que permet a les persones inferir els estats mentals de les altres -creences, desitjos, intencions, emocions- i, en base a ells, comprendre i anticipar els seus comportaments.
El dèficit en la teoria de la ment que presenten les persones amb trastorn de l’espectre autista explica, en gran mesura, les seves dificultats en l'àrea social i especialment la seva limitació per a comprendre, interpretar,m predir i poder explicar la conducta dels altres.
La Leticia Asenjo (Quin problema hi ha en espanyolitzar-se? ARA 24/1/2024) l’encerta de totes totes amb un article rodó, impecable, clarivident i que no té desperdici.
Ve a dir -i no es talla ni un pèl, així com cal- que en aquest nostre país petit hi ha gent que se solidaritza amb totes les causes injustes menys amb les que tenen a veure amb la vulneració dels drets lingüístics i culturals.
En les últimes setmanes hem sabut de metges que, en lloc de tenir com a objectiu principal posar-se en la pell i procurar el benestar dels seus pacients, els negaven l'assistència per parlar en la llengua del seu país. O de músics que després de 27 anys de residència a Barcelona s’escandalitzen i monten un ciri perquè se’ls demana un cert domini del català per tal tenir la feina fixa. O periodistes que, aprofitant l'aparador dels mitjans audiovisuals que els han posicionat en el lloc privilegiat que tenen ara, banalitzen sobre el tema amb arguments propis d'un mariner de la tripulació de Cristòfor Colom.
Si mentalitzar és la capacitat de comprendre la ment dels altres i la nostra mateixa, la mentalització, doncs, és vital per tenir una bona comunicació i relació amb els que ens envolten.
El problema arriba quan una persona creu que la pròpia perspectiva és la vàlida o la correcta i el seu comportament s’enfoca en el fet que els altres encaixin en la seva visió del món, sense fer cap esforç per entendre la perspectiva aliena.
Negar la llengua d'una persona és negar-se a mentalitzar-la, és a dir, a entendre i acceptar la seva perspectiva, a empatitzar amb la seva circumstància.
La Leticia Asenjo va al moll de l’os i, esmentant Erich Fromm, afirma que l’egoisme rau en un profund menyspreu per un mateix i que el supremacista sigui lingüístic, cultural, de raça, gènere, classe o altres -que d'això es tracta al capdavall- sempre enveja el que tenen els altres.
Remata el seu escrit amb una declaració de principis valenta, contundent i preciosa: “Que quin problema hi ha en espanyolitzar-se? Vaig néixer a Granada i el castellà és la meva llengua materna, per tant, ja vinc espanyolitzada de sèrie. El problema és que és el teu intent per negar la meva llengua d'adopció i de creació, és a dir, la meva perspectiva del món. I la dels meus fills, ni més ni menys.”
A mi em passa el mateix, tot i haver nascut a Cuenca. A cagar a la vida tots els supremacistes!