Hi ha cançons que, en un moment determinat de la teva vida, t’impacten de manera especial. Recordo un tema de la Barbra Streisand “woman in love” del 1982.
La cançó expressa les emocions d'una dona profundament enamorada. Descriu la naturalesa fugaç de la vida i l'anhel que sorgeix quan els somnis s'esvaeixen. La lletra transmet una sensació de vulnerabilitat i una voluntat de donar-ho tot per amor. La dona reconeix els reptes del viatge, la força de la connexió emocional i el compromís durador de defensar repetidament el dret a estimar. La cançó captura la naturalesa atemporal i il·limitada de l'amor.
“Angie” dels Rollings Stones i “wish you were here” de Pink Floyd sempre m’han agradat molt també.
El 1993 un tema d’Eleanor McEvoy & Mary Black em va robar el cor: “A woman's heart”
El 2023 Mishima canta “Roses”, la versió en català de l’èxit de Miley Cyrus “Flowers”. Les flors de Miley Cyrus són les roses de Mishima.
Ai l’amor! Perquè la vida, sense música, només seria soroll.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú