El Corte Inglés

Interessant la història que explica el Marc Amat (“El fugitiu anglès que va canviar el criquet per la costura: així es va fundar El Corte Inglés”. Marc Amat, ARA 17/12/2023).
El 1890, al centre de Madrid, uns operaris collaven un cartell en una de les cantonades més concorregudes de la ciutat. Ho feien per encàrrec de John Roberts, un jove anglès que havia aterrat a la capital feia tan sols unes setmanes. Al rètol s'hi podia llegir: El Corte Inglés.
En realitat, el sastre es deia Sam Richardson, era jugador de criquet i havia arribat a Espanya fugint de la justícia britànica. Per esquivar els tribunals, ell i la seva família van fugir a Espanya, van canviar de nom i van invertir els diners a fundar El Corte Inglés.
El 1969 va començar un procés de diversificació que el va dur a crear la seva pròpia agència de viatges, una òptica, una cadena d'hipermercats, una de supermercats, una corredoria d'assegurances, una empresa d'informàtica, una de bricolatge, una de moda i complements... "El Corte Inglés és un exemple de visió i d'adaptació a les necessitats dels consumidors, amb una bona estratègia de control financer i un bon ús del màrqueting i malgrat haver passat per diverses etapes de dificultats econòmiques, té una estratègia financera sòlida que li ha permès traslladar una imatge de credibilitat i confiança als consumidors". El 2022, El Corte Inglés va tancar un any de rècord: va moure 15.327 milions d'euros i va guanyar-ne 870. En total, té més de 80.000 treballadors en prop de 1.550 punts de venda. Mare de Déu quin conglomerat empresarial!
De jovenet, cap a la meitat dels 70, anava els estius a passar uns dies a Barcelona, a casa d’uns tiets. Encara recordo el primer cop que em vam portar al Corte Inglés. Vam berenar a la terrassa i vam fer alguna compra. Quin temple del consum i quina meravella!
No sóc client habitual tot i que algun cop m’hi atanso a donar un cop d’ull i a constatar l’allau de gent que hi conflueix. Ara per festes nadalenques era una bogeria. També és un bon lloc per anar a fer un pipí si ets al rovell de l’ou i no vols entrar en cap altre establiment. Això sempre que siguis capaç de trobar els lavabos, que no és gens fàcil. Millor anar-hi amb temps i pujar directament a la 2a planta.