Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

5 de gener del 2024

Contra els dogmatismes i a favor dels aforismes

Dues exposicions sobre l'autor de 'Nosaltres, els valencians' s’han pogut veure al Palau Robert recentment.
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) va ser un ferm defensor de la idea dels Països Catalans durant el franquisme i la Transició i va voler modernitzar el País Valencià.
Així i tot, Fuster va alternar amb personalitats de diverses tendències ideològiques, des de Josep Carner fins a Jordi Pujol i Josep Pla, i va obrir casa seva per conversar del país i de la vida en les anomenades tertúlies de Sueca.
Reivindico Fuster contra el dogmatisme (Carla Fajardo Martín, ARA 9/10/2023) i reivindico els seus aforismes. Un parell a mode de tast: “Tot pensament és un mal pensament” i "Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada