Okupes. L’àmbit de tots els àmbits

Aquests dies hem tingut la visita d’uns okupes en una vivenda familiar. Visita llampec gràcies a l’alarma que tenim instalada. Què trist posar en perill la pròpia integritat física per accedir d'estranquis a una casa que no és teva! Suposo que per necessitat extrema doncs no se m’acut altra explicació.
La policia local, ràpida i eficient. A l’hora d’anar a fer la denúncia però resulta que no hi ha cap efectiu que ens pugui atendre al matí de dissabte, que cal trucar a partir de 2/4 de 3 i demanar cita `prèvia! Així ho fem i se’ns dóna hora a ¼ d’11 de la nit. Amb un policia municipal emplenem la documentació durant mitja hora, com fa 40 anys però amb ordinador i no amb la màquina d'escriure. Firmem els papers i recollim una còpia. Un servei administratiu francament millorable, no ens enganyem.
D’aquí ve la meva sorpresa majúscula quan m’assabento per la premsa que l’equip de govern municipal contractarà vuit “serenos” per vigilar a les nits, de les 20h a les 3h Increïble! Suposo que a hores d’ara tots els “cacos” ja deuen estar al cas i que iniciaran les seves tasques delictives a partir de les 3 de la matinada.
L’endemà de la denúncia una persona de la policia científica s’hi arriba a la casa. Com a la sèrie CSI. Recerca de empremtes dactilars i d’altres pistes…
La manca d’accés a un habitacle digne és un drama vital, el més greu potser, doncs sóc conscient que hi ha molta gent que tot i treballar -per ser pobre- no hi té accés.
L’habitacle -la casa, el pis- és l’àmbit de tots els àmbits, sense el qual difícilment es pot portar una vida digna i saludable.
El jovent no ho té gens fàcil. És per això que s’espavilen compratint la vivenda amb altra gent i no estirant més el braç que la màniga. Experiències com la Bastida Pati del Gall de Vilafranca, el primer projecte d’habitacle cooperatiu en cessió d’ús, són iniciatives pioneres basades en el model d’economia solidària, construcció sostenible i convivència comunitària, amb espais compartits per fomentar la vida en comú.
Com diu la Roser Vernet (Lo mig del món. Club Editor) ser casa, fer casa és una condició inestimable que en la vida hauria de ser indestriable de l’habitar. Si el lloc és la gent, la casa també. ¿Qui ho va dir, que posar casa era esdevenir sedentari i estàtic perquè les orenetes hi facin niu? Una casa, sempre a tocar del camí ofert -si és que hi ha cases d’algú-.