Com celebrem el Cap d’Any? Les altres tradicions per tot el món

Com diu l’Eva Piquer, no ens enganyem: la vida té sentit per les coses que ens queden per dir i escoltar, els llibres que ens queden per llegir i/o escriure, els petons que ens queden per fer…
Salut, sort i que aconseguim tirar endavant els nostres propòsits el 2024! Els confessables i els inconfessables.
Donar la benvinguda a l’any nou amb una gran festa és una de les tradicions més esteses al món. Interessant i curiós l’article de l’Alba Tebar sobre com se celebra el Cap d’Any per tot el món.
A casa nostra, el costum és menjar dotze grans de raïm al ritme de les campanades. Aquest acte, que dura dotze segons, sol acabar brindant amb xampany i amb abraçades.
A Alemanya és típic deixar restes de sopar al plat perquè significa que l’any vinent tindràs un rebost ben ple.
Al Brasil, més de dos milions de persones es reuneixen a la platja de Copa Cabana per veure un espectacle de focs artificials i honrar la deessa del mar, Yemayà.
A Dinamarca és típic de pujar dalt d’una cadira a la primera campanada, i de saltar coincidint amb la darrera campanada. L’altra gran tradició consisteix a trencar plats contra les portes d’entrada de les cases d’amics i familiars, per desitjar-los felicitat.
Les famílies egípcies ho celebren en la intimitat de casa seva. Això sí, tots es posen roba ben acolorida i llampant.
El Cap d’Any a Itàlia té un protagonista indiscutible: les llentilles. Com més se’n menja, més riquesa se suposa que es tindrà.
Tant a Roma com a Nàpols, la gent opta per llançar andròmines velles per la finestra durant l’últim dia de l’any, per trencar amb el passat i començar l’any nou amb bon peu.
Tant al Regne Unit com a Escòcia, és tradició de menjar el Christmas Pudding per Cap d’Any.
La majoria de nord-americans corren a fer un petó a algú just després de la mitjanit, per evitar d’estar en soledat durant els 365 dies de l’any.
Al Japó, la tradició de Cap d’Any és fer la cerimònia budista Joya No Kane, que consisteix a fer sonar cent vuit vegades la campana dels temples. D’aquesta manera, també es pretén d’eradicar els pecats humans com la ira, l’enveja o el desig.
En uns quants països de l’Amèrica Llatina és comú de fer un ninot amb draps vells i després cremar-lo. Amb aquest acte, se simbolitza la crema de tot allò dolent.
A Rússia solen cremar papers amb desigs escrits. Alguns, fins i tot, posen les cendres a la copa de xampany amb què brindaran, perquè creuen que així es complirà el desig i així s’obre pas a l’any nou començant de zero.
El Cap d’Any a Sud-àfrica el dia 2 la gent es disfressa, balla i surt al carrer a gaudir del bon temps amb els éssers més estimats.
A l’Uruguai és comú de llençar una galleda d’aigua per la finestra per deixar anar els mals esperits de la casa i deixar-la neta de males energies de cara a l’any vinent.
I més…