Interessant la informació de Maria Labró Vila i Eduard Forroll Isanda (Aplicacions per lligar: manual d'instruccions. ARA 14/1/2024) on expliquen els secrets de l’algoritme per trobar sexe, amor o el que sorgeixi i les diferents opcions que el mercat ofereix. Com lligar al segle XXI en definitiva.
Sembla ser que ell mes de gener és la temporada alta de les aplicacions de cites. Segons dades facilitades per Tinder, s’envien més d’11 milions de missatges a escala mundial entre principi d’any i el 14 de febrer en comparació amb la resta de l’any. Milions d’usuaris han convertit aquestes plataformes en el seu mètode preferit per conèixer gent.
Per a molts, les aplicacions per lligar s’han convertit en el nou bar o discoteca on trobar una persona amb qui formar una família o simplement passar una bona estona.
Segons les dades de Kantar Media, a l’estat espanyol el sector està liderat per Tinder, coneguda pel 95% dels usuaris d’aquestes aplicacions i, a la vegada, la fan servir un 82%. Badoo, Meetic, eDarling i Match segueixen el rànquing de popularitat.
Les enquestes diuen que 4 de cada 5 joves de l’anomenada Generació Z (nascuts entre el 1994 i el 2010) admeten que les han utilitzat.
La gent de la meva generació - generació tap o altrament dits boomers- (nascuts entre 1949 i 1970) vam haver d’espavilar-nos d’altra manera. Les discoteques, els “guateques” … Mare meva quina feinada per tal d'aconseguir alguna arramblada com Déu mana!
L’amor romàntic ha mort? La normalització de la solitud i de les relacions polígames, que defugen l’antiga visió exclusiva de la parella, han acabat per reconfigurar la narrativa que tenim de l’amor romàntic. N’hi ha que pensen que sí, que l’amor romàntic ha mort, i nosaltres l’hem matat.
L’antropòleg Manel Delgado ho té clar: l’amor és un invent del segle XVIII que funciona com una pastanaga davant d’un ruc. Amb Tinder o sense Tinder diria jo.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú